Reportatge de Joan Porta García

Periodista

Les Porxades d’en Xifré, al Passeig Isabel II número 14, són el pòrtic d’un dels restaurants barcelonins més emblemàtics.

De generació en generació els catalans han tingut com a referència el Set Portes com el seu restaurant a l’hora de gaudir d’un àpat especial, inoblidable.

Des del dia de Nadal del 1.836 aquest establiment, aviat bicentenari, ha fet les delícies dels amants de la bona cuina, la de l’àvia, la de sempre.

De dilluns a diumenge des de les 13 hores fins a la mitjanit els fogons no tenen aturador. Catalans i barcelonins d’arreu s’entaulen amb els turistes que passegen per la ciutat.

El seu mirall clàssic i elegant que preserva els valors històrics del que va ser un edifici d’oficines, un centre de negocis modern de la segona meitat del segle 19. Va néixer amb la revolució industrial encarregat per Josep Xifré, un dels “indianos” que va fer fortuna més enllà de l’atlàntic.

Els productes del 7 Portes provenen dels mercats locals, el peix de la Llotja, la carn de Girona, les verdures i la fruita del Parc Agrari del Prat.

Fins a nou espais poden ocupar els comensals. Des de la terrassa, ideal pel temps anticiclònic barceloní, i el saló principal a peu de carrer, el Barceloneta, passant pel Ca La Sila o Bellver, fins a salons privats a la primera planta, per acollir des de 8 comensals fins a 80.

La carta de vins conté més de 80 referències.  Els vins de la casa, enguany de les DO’s Montsant, Penedès i Costers del Segre són triats cada any en un tast a cegues d’entre més de 70 referències, pel Ferran Centelles, qui va ser sommlier del Bulli.

Entre els plats que preparen cada dia el xef Jaime Pérez Sicilia al capdavant, recolzat per l’Adrian Escribano i Nacho Caminals i un equip de més de 20 persones, hi trobem el Bacallà Senyora Carme amb muselina d’alls, salsa de tomàquet, mongetes i cues de llagostins. L’allioli dona el sabor final a les seves textures.

La Paella Parellada; la de peix o la mixta amb carn; amb els ingredients nets, sense closques, llestos per menjar “sense feina”. Al foc i al forn abans de ser servit a taula.

El Bacallà de Llauna amb una base de mongeta.

El Gran Plat de Marisc amb el seu llamàntol com a artista convidat i les ostres, les escopinyes, les cloïsses, els musclos i els llagostins en qualitat de repartiment.

El Cocktail de Llagostins amb les cues festejades per una amanida de salsa rosa. Una copa singular i extraordinària alhora.

Entre les postres artesanals hi trobem la Crema Catalana amb la seva canyella indefugible, les postres del senyor Paco, un semifred amb gelat de vainilla, nata muntada i crumble de torró d’ametlla. El sucre cremat ho acaba d’arrodonir.

El Pijama duu el flam, el gelat de maduixa, el préssec amb almívar.

Tot d’una el 7 Portes continua situant-se com una columna essencial de la cuina a casa nostra.

Reportatge de Joan Porta García

Periodista.