Reportatge de.: Joan Porta García.

Periodista.

El restaurant Semproniana obeeix al concepte clàssic de creació d’autor, de cuina elaborada a partir d’un ideari original. Correspon al de la cuinera catalana Ada Parellada que s’ha fet, amb el curs dels anys, un merescut reconeixement a l’àmbit de la gastronomia autòctona convertint-se en un referent de la innovació i la creativitat.

Parellada va obrir la Semproniana, a la cruïlla de Rosselló amb Muntaner, davant del col.legi Sant Miquel, ara fa 31 anys. El local havia estat la seu, durant dècades, de l’editorial Miquel. Se’l va trobar nu de dalt abaix i el va haver de refer. Dona del renaixement, avessada a distintes variants artístiques, Parellada va farcir el recinte de mobiliari senzill optimitzat amb els quadres que ella mateixa pintava fidel a una creativitat i a un esperit artístic innat.

En aquestes tres dècades la Semproniana ha anat creixent com a local alhora que els comensals han fet seu el gust i el sabor dels plats que s’hi donen.

La cuinera és filla d’uns fondistes de Granollers; la Fonda Europa va significar per a ella un bressol de cultura i aprenentatatge que ha pogut desenvolupar de manera singularíssima i autòctona. Assegura que va romandre, ja de vaileta, a la universitat de la cuina. I d’això se’n va servir per projectar aquests coneixements d’infantesa que sempre són els que mai oblidem.

Ada Parellada és una acèrrima defensora de la cuina sostenible, de treure’n profit de tots els
productes de la forma més dúctil i, al capdavall, d’una cuina catalana que reivindica davant un entorn farcit d’aromes i sabors del Japó, de Mèxic o de Suècia, que poc s’avenen amb la sumptuositat dels fogons del territori.

Així, doncs, a la Semproniana hi trobem tot un reguitzell de cassoles amb gust d’ allò més proper, més nostre.
Al menú degustació s’hi succeeixen uns “platillos”que comencen pel fricandó d’albergínia, calentó i suculent, per obrir l’estòmac al que ha de venir. Pren la torxa l’arròs venede confeccionat amb la untuositat de la sobrassada i la contundència del formatge de Maó que s’estavella al paladar per acabar de sotmetre’l.

El bunyol de bacallà, gens fort al gust, arriba a taula acompanyat d’una exquisida salsa romesco. Intens i saborós alhora, resulta ser el preàmbul de les costelles de porc caramel·litzades amb ratafia, de la mà d’uns pebrotets verds i d’un puré de patates ben caldoset.

El menú conclou amb una pastanaga glacejada i una coca de samfaina amb formatge de cabra.

Les postres contemplen tota mena de pastissos, entre els que hi destaca la Crostata de mató amb confitura de lledons i coulis de fresa.

La crema de llimona, la mousse de taronja o bé el iogurt “Delícies de Berguedà” s’afegeixen a la llista.

A més, la Semproniana també disposa d’un menú Arrels amb una amplíssima varietat de plats.
Una part de la despesa en aquest apartat es destina a la Fundació Arrels que vetlla per les persones que més ho necessiten dins la societat barcelonina.

Cuina catalana, sostenible i creativa amb l’enginy d’Ada Parellada al capdavant.

 

Por revistacatalunyagastronomica@gmail.com

Catalunya Gastronómica es una revista centrada en el mundo de la restauración y de la gastronomía en general. Nos enfocamos también en las bebidas y en los viajes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.