Chalito Rambla, situat a la Rambla de Catalunya 12, atresora el més granat de la cuina argentina i uruguaiana, fent contents als amants de les bones carns ben acompanyades de tota mena de guarnició.

La Milanesa esdevé, amb diferència, el plat estrella d’aquest restaurant. El mateix comensal és qui tria la base. Vedella, pollastre, albergínia o bé llom de porc. Arriba a taula empanitzada i es pot demanar feta al forn o bé a la planxa. Si és al forn, porta pernil i formatge i tomàquet, tot ben fregit.

La Milanesa Napolitana és la més recurrent. La Maitre del restaurant, Charo Piña, ben atenta allò que suggereix la clientela, expressa que hi duu pernil dolç, salsa de tomàquet i mozzarella.

La Milanesa a la planxa es fa amb bacon, ceba caramel.litzada i ou fregit. En el cas de la Milanesa a cavall s’hi inclouen un parell d’ous fregits. Singularment, les milaneses també es poden demanar entre pa i pa, a l’estil del que coneixem de les hamburgueses. Duen patates a la vorera del plat. Hi ha la doble, de llom, pollastre o vedella i la xarrúa, amb formatge brie, bacon, ceba morada, ou i salsa de pebrot.

La tira de rostit surt dels fogons amb amanida o bé amb patates. Es pot triar entre la que es fa al buit, meitat carn meitat grasa, amb una de les parts més magra. Les costelles recorden al típic xurrasc però en porció més gruixuda.

Les empanades surten amb una forma ben diferent de les més tradicionals. Són fetes de diferents ingredients i s’han confeccionat amb la carn picada tallada amb el ganivet. Poden dur mozzarella, tomàquet xerri, l’alfàbrega o caprese. N’hi ha per donar i per remenar.

Abans d’aquestes suculentes carns i per fer boca, la cuina de Chalito ofereix unes suculentes patates amb formatge Cheddar; unes patates braves amb la salsa al gust del comensal o bé uns “tequeños” veneçolans.

Qui no vulgui tastar la carn no ha de patir. Les pizzes són una alternativa. Són rectangulars o quadrades tal i com se serveixen als restaurants de Montevideo o de Buenos Aires. El gruix és també substancialment diferent del que s’hi troba en una pizzeria local. La Romana, la cinc formatges i la de xoriço picant són les que més surten.

La Charo no vol que ens oblidem de les Rosques. Amb la forma d’una mitja lluna vénen farcides d’allò que ha triat el client. Ben tancades i amb patates xips al bell mig del plat. La carn de vedella, la salsa barbacoa i la mozzarella solen ser els seus ingredients.

Al Chalito, vegetarians i vegans tenen les seves opcions gastronòmiques. Són plats fets a base de ceba, guacamole, orègan i pic de gall. Els celíacs hi poden degustar sense complicacions especials.

Les postres, si encara hi queda un petit forat a l’estómac, són essencialment pastissos molt variats.
El Sahar és un biscuit de vainilla, dolç de llet, préssec i nata blanca. El “ xoco tarta” elaborat amb la xocolata més deliciosa i no hi pot faltat el pastís mil fulles amb dolç de llet, el dolç més típic a l’Argentina i a l’Uruguai.

D’aquest darrer país va venir el davanter Luis Suàrez. Si fa uns anys feia xalar les ànimes blaugranes,ara, en qualitat de soci fundador del Chalito, s’encarrega de que barcelonins i foranis gaudeixin d’unes menges de luxe a tocar de la Plaça de Catalunya.

Reportatge de Joan Porta García.

Por revistacatalunyagastronomica@gmail.com

Catalunya Gastronómica es una revista centrada en el mundo de la restauración y de la gastronomía en general. Nos enfocamos también en las bebidas y en los viajes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.