Reportatge de Joan Porta García
Periodista
Al carrer València 169, a tocar de Muntaner, hi trobem aquest restaurant de sabors i matèria
del nord, de Donostia per a més senyes, que, des de fa 30 anys, s’ha erigit en la referència
culinària dels comensals amb bon paladar que volen tastar uns pintxos o bé asseure’s a un dels
seus menjadors, entaular-se, i anar deixant passar els plats que proposa la suculenta carta del
local.
El seu fundador, Julian Fernández Mendiburu, ha cedit la torxa als seus fills, la Maria i l’Iker,
que comanden el negoci donant cobertura a la seva ànima, Carmen Erdocia, l’ama que fa tots
els papers de l’Auca i que, durant molts anys, es va convertir en la campaneta de la cuina
d’aquest entranyable Taktika Berri.
El restaurant disposa d’una àmplia barra a l’estil donostiarra on només veure la presentació del
pintxo ja entren les ganes d’endrapar-lo.
La segueixen dos menjadors on entaular-se i un reservat per a celebracions especials, ja sigui
d’empreses o bé de famílies. No hi ha dubte que fer una reserva amb la suficient antelació és
la millor de les opcions si es vol menjar en aquest restaurant, atapeït d’1 a 4 als migdies, de 7 a
11 als vespres.
La Carmen recorre a la matèria prima de proximitat per oferir el bo i millor de les carns, els
peixos o les verdures. Els proveïdors són el mercat del Ninot, d’on arriba el bacallà dels Perelló,
Mercabarna i les botigues de proximitat de l’Eixample on la mestressa fa i desfà segons la seva
particular intuïció.
Entre els plats principals hi destaca l’Amanida de Bonítol feta a base de tomàquet ratllat i
vinagreta de Módena. Les làmines del Bonítol s’escampen al bell mig del plat. Aquesta és una
de les creacions encara vigents del seu fundador, el malaguanyat Julian, sempre recordat per
tots.
Les Escoles s’elaboren a partir d’un sofregit que porta cebeta, porros, pastanaga, pimentó verd
i un afegitó de xoriço per donar-hi el color precís a la menja. Tot ben bullit amb les escoles i,
més endavant, per a qui li agradi, el bitxo acaba fent de les seves.
El Tronc de Lluç es presenta al punt ja sense l’espina que s’ha deixat anar al forn i amb un
refregit que amoroseix el sabor del peix amb les espècies més assenyades.
El Bacallà encebat, tal i com es confegeix a les sidreríes de Donostia, es presenta benarrebossat i amb un acompanyament deliciós.
La Mitjana de vaca vella surt dels fogons festejada pels pebrots i les patates fregides.
Es el mateix que succeeix tots els dijous amb la Mitjana de Xai.
En aquest cas la sal i el pimentó són els humils escortes d’un producte que només fa unes
hores ha tret el cap per la porta del restaurant tot sortint de l’escorxador. Producte fresc i de
primera qualitat.
El Xangurro s’ha marcat amb mantega als fogons i surt ben gratinat amb la seva cebeta, els
seus porros i els tomàquets. L’allioli s’afegeix a la festa per a qui vol augmentar el gust del seu
paladar.
El Pastís artesanal de formatge, el de coco i la Coca de Llavaneres completen unes postres
excel.lents.
Els vins de denominació d’origen basc comparteixen la carta amb els autòctons.
Tot s’ha preparat per entrar a un restaurant de l’Eixample que, amb la seva decoració, els
quadres de Chillida i l’atmosfera familiar i de companyonia recorda una de les tasques
memorables del Sant Sebastià gastronòmic més autèntic.
Es el Taktika Berri; passeu i comproveu-ho.
Reportatge de Joan Porta García
Periodista