El Salamanca va començar a caminar ara fa 56 anys de la mà d’un aleshores jove emprenedor, en Silvestre Sánchez, qui, amb una petita barra de bar en una Barceloneta encara orfe de turistes va fer possible el miracle del pa i els peixos. Amb el pas dels anys i de les dècades va anar ampliant espais fins arribar als seus set salons actuals amb una capacitat per a 600 comensals, entre 300 ubicats a la terrassa i altres 300 al seu interior.
Estem davant d’un bar mariner, d’aspecte rústic, amb fotografies a les seves parets de celebritats dels àmbits esportius, culturals i socials.
Els amos del Salamanca tenen granja pròpia i duen les carns d’aquesta ciutat i el pernil de Guijuelo. Els productes frescos del dia a dia els encarreguen a Mercabarna.
La cuina no té aturador des de primera hora del matí quan ofereix els esmorzars de forquilla amb Cap i Pota, Fricandó o uns bons ous fregits amb la guarnició més adient, unes sardinetes o un bon bacallà en llauna.
Entre els entrants hi trobem el pernil Guijuelo, un pica-pica a base de calamars, peix fregit, pebrots del padró o xipirons. Farina i oli d’oliva verge.
També, el Pop a la Gallega, ben bullit amb el seu pimentó i la sal gruixuda i la patata gallega típica.
Les Gambes a l’allet amb bitxo i oli o bé les cloïsses confegides amb el pebrot verd i el picat de ceba.
Els plats principals passen per la Paella en distintes varietats.: la de marisc, la de mar i muntanya, la tintada que porta la tinta del calamar, amb els seus musclus, cigales i zamburines.
Les Ries Baixes amb les seves gambes de la costa, llagostins, cigales i cloïsses i llamàntol.
La Mariscada Olímpica, a base de llamàntol, cigala, gambes de la costa, llagostins.
El Porquet al forn, amb l’estil clàssic salmantí. Al forn i de granja pròpia. La pell és cruixent i la carn melosa. Una patata al forn acompanya amb el suquet del porc.
La Cuixa de Cabrit amb la seva exquisida salsa, ceba, tomàquet i pebrots.
Les postres s’inicien amb un Sorbet de Llimona que fa baixi bé el menjar, una crema catalana artesanal i un flam d’ou.
Els caves de l’establiment són el Juvé i Camps, el Torelló i el Recaredo.
Entre els vins negres hi destaquen els de Bodegas Torres, els de la Ribera del Duero i els de la Rioja.
L’Alvariño és al capdavant dels vins de roda de Castella La Manxa.
Esmorzars de forquilla, dinars esplèndids i servei acurat. Es la cuina del Salamanca, un clàssic entre els restaurants barcelonins que va obrir portes modestament amb mitja dotzena de veïns de la Barceloneta el 1.969.
L’amo, en Silvestre, ha treballat fins a servir 1.500 menjars cada dia i, el que resulta més transcendent, ha acostat la seva bonhomia a tota la ciutat.
Reportatge de Joan Porta García