Situat al carrer Provença 277, a tocar de la Diagonal barcelonina, hi trobem aquest restaurant de cuina mediterrània a càrrec del xef Miguel Muñoz. El restaurant Somni ha fidelitzat als veïns de l’Eixample, compta amb representants internacionals entre els comensals, i els propis hostes de l’hotel The One on està ubicat des d’ara fa nou anys.

De setembre a juny, en horari de quarts de vuit fins les onze del vespre, Somni resulta essencial a l’hora de plantejar-se un àpat de categoria amb matèria prima de primera, amb el servei acurat de l’assistent Lorena, i amb un espai càlid al seu interior que convida al relaxament, la tertúlia, el canvi d’impressions. Aquest espai va ser dissenyat per Jaime Beristain i compta al rerefons amb una amplíssima vitrina on es pot palesar la bodega de vins, xampagnes i licors. Tots ells són del territori sense defugir el tast per un bon Ribera o per vins foranis que festegen la carta del local. A partir de les onze es converteix en cockteleria per allargar l’estada si així es desitja.

Els materials nobles com ara la fusta, la ceràmica als plats, el marbre, són còmplices d’aquest ambient de luxe alhora senzill, càlid i íntim.

Entre els seus proveïdors hi destaca la carn ecològica provinent dels Pirineus, amb la què el nostre xef acaba confegint les hamburgueses i els filets. També, el caviar provinent de la Vall d’Aran i els peixos de la costa mediterrània. El Mercat de la Concepció és un rebost proper, idoni d’on arriben al restaurant una bona part de les seves verdures.

Els arrossos i les fideuàs són una part fonamental del repertori del Somni.

L’Arròs de Gamba vermella amb els seus calamars s’ha confeccionat amb el sofregit tradicional de tomàquet, cebeta, pebrot i all. Al fumet de peix s’hi ha incorporat els caps de les gambes i dels llamàntols.

L’Arròs pels vegetarians ha combinat la carxofa i el tomàquet sec. A partir d’un sofregit de verdures, el caldós de verdures amb la carxofa ben pelada, atorga un sabor únic.

L’Arròs de Perdiu i bolets de temporada s’erigeix en la tercera varietat arrossaire.

La Fideuà de fideu negre de tinta de calamar porta una gamba carrabiner al capdamunt acompanyada de verdures i sèpia. El fumet vermell s’encarrega de concedir el sabor necessari.

La Fideuà de Mar i Montanya amb les seves vieires i la papada s’ha cuinat a baixa temperatura i una dilatada cocció. El caldo de la carne s’escampa pels fideus com ho fan les vieires saltejades.

El Bacallà s’ha cuinat a baixa temperatura i arriba a taula amb uns cigrons embolcallats de suc de tripa. El guisat entra pels ulls i estimula el paladar.

El Lluç al Pil-Pil amb les seves espines ve acompanyat de mongetes verdes. L’oli de bitxo picant l’acaba de donar el toc diferencial que, quan és la temporada, hi afegeix els pèsols indispensables en aquest guisat.

Els Canelons de tres carns neix d’un rostit de la carn de pollastre, la de porc i la de vedella ben coberta al seu punt final de la beixamel i una salseta de carn. Només hi cal el cruixent de parmesà.

El Garrí confitat es presenta amb la pell cruixent. S’ha cuinat a baixa temperatura durant 15 hores.

Una vegada se li ha llevat la pell i l’os es posa aquella a sota i el garrí al capdamunt. Força cruixent està acompanyat d’un suquet de la seva pròpia carn i d’una compota de poma àcida.

El Fricandó de vedella ecològica dels Pirineus s’ha cuinat a l’estil tradicional amb les carbasses, els boniatos i el cruixent de remolatxa.

El Filet Rossini porta una salsa de trufa, amb el seu puré de patates i les verdures de temporada.

La crema catalana i el seu gelat de carquinyoli, el Tiramisú i la seva gelatina de cafè, melindro i mascarpone i el Pastís d’Alaska amb coberta de merenga i una base de bescuit completen les postres.

Somni ofereix un Menú Degustació per 65 euros on s’inclou l’aperitiu, un entrant, un arròs, un plat de mar o de muntanya i una de les postres a triar.

El restaurant Somni representa la qualitat del servei, de la matèria prima i del savoir faire del seu cuiner en una jugada magistral per un àpat que no s’oblida fàcilment.

Reportatge de Joan Porta García
Publicat i maquetat per Mayte Prieto Martín