Reportatge de Joan Porta García

Periodista

     Al carrer Buenos Aires número 60, cantonada amb l’Avinguda Diagonal i amb Villarroel, gaudim de l’oportunitat d’entrar en un dels restaurants que s’ha convertit en autèntica referència a la zona. El restaurant Sant Telmo, del grup que duu el mateix nom, ha aconseguit fidelitzar una part dels treballadors de la zona i ha esdevingut un local singular en tant que hi conviuen els estudiants i autònoms amb els seus portàtils i les jubilades que s’entaulen per l’àpat al migdia alhora que comparteixen les darreres vivències. Al caràcter intergeneracional s’hi afegeix un ambient cosmopolita amb artistes i turistes que consumeixen un cafè a primera hora del matí, un tàrtar de vedella al capvespre.
L’atmòsfera càlida i familiar de l’establiment hi juga a favor. Els seients de cuir repartits pels seus espais ofereixen un confort necessari. A més de la terrassa, hi trobem un primer menjador enfocat a la barra, un segon espai que es constitueix, en forma d’ela, com el menjador principal i dos menjadors més a la segona planta, un per a grups de fins a 20 persones i l’altra d’entre 10 a 12. Són els reservats per a les celebracions o les reunions d’empresa.
Els quadros informals que donen vida a les parets passen per una imatge de la icònica Manhattan fins a un retrat nostàlgic de Chaplin dins del cartell de l’inoblidable “The Kid”. Detalls que ajuden a personalitzar un espai on es ve a menjar i, també, a compartir bons moments.
Modern, clàssic, vanguardista, tradicional. Eclèctic pot vèncer a l’hora d’adjectivar el restaurant San Telmo.
La seva directora d’operacions, Betty Lamenca, ens expressa que hi ha tres menús a gust del consumidor.: un per a grups, l’altra per a executius i un darrer diari que ha obviat la combinació eterna per oferir un plat principal amb la guarnició desitjada, unes postres i una
beguda.
La cuina s’obre amb els esmorzars de les 9 que fan via pels dinars de 13 a 16 hores. Al vespre hi tornem sense deixar d’atendre qui, a mitja tarda, té vuit l’estómac.
Els proveïdors són de casa i hi destaca la producció pròpia que serveix per abastir els sis restaurants del grup.
Entre els plats hi sobresurten dos tipus de Milanesa, la Ibèrica i la de Pollastre. En el primer cas un llom fi arrebossat s’ha vist com el festejaven el tomàquet, el formatge i l’ou poche que no s’ha volgut perdre la trobada.
Entre els tres Tàrtars de la carta hi destaca el de Salmó. No li van enrere el de vedella ecològica de La Sardenya i el d’alvocat i tomàquet.
L’Amanida Green-Noe és una barreja de tonalitats verdes amb espinacs, fonolls, alvocat.

Els Calamars són a la planxa o bé a l’andalusa amb la seva maionesa a la banda esquerra. El Rissotto Mar i Muntanya s’ha incorporat a la llista amb els ceps, els espàrrecs i la botifarra.
Per fer l’aperitiu unes patates braves excelses donen la benvinguda al San Telmo amb vins catalans de la Terra Alta, de l’Empordà i d’altres com els Rioja o bé els Ribera del Duero de diferents contrades.

Tancar l’àpat amb unes postres irrepetibles significa assaborir un Flam d’Ou cremós, una contundent Oblea de Nutella, de tè matxa o bé de fruits vermells.
No hi falta la Crema gelada de formatge.

Repertori dens, excels, per compartir en un escenari amable quant el servei, amb la torinesa Sara al capdavant, i l’escalf que emana d’aquest espai familiar, el del restaurant San Telmo.

Reportatge de Joan Porta García

Periodista.