La Plaça del Sol de Gràcia, al número 2, és l’escenari d’un dels establiments pioners al barri que ha traspassat generacions, canviant els seus formats d’acord amb les èpoques, però mantenint i respectant la creativitat inicial.
En David Gandoy és l’amo d’un espai que van inaugurar els seus pares, naturals de Galícia, ara fa 54 anys. Ja no hi ha els pernils o les espatlles de porc penjades com aleshores; romanen, però, les taules de fusta, els tamborets i les parets de pedra que ja van treure el cap en aquella Barcelona incipient que veia sortir la llum d’anys de penúries i migranyes.
El MO 1968 esdevé, doncs, una taverna amb dos espais, un interior de 115 metres quadrats on s’encabeixen fins a quaranta comensals, i un segon extern, amb sis taules ubicades a la majestuosa Plaça del Sol gracienca. El restaurant manté la cuina oberta des de quarts de 12 del matí fins la mitjanit amb la possibilitat d’allargar la sobretaula fins a la 1.
Disposa d’una excelsa cocteleria que gaudeixen els clients que fan aquesta primera copa abans de recórrer altres indrets graciencs, o bé a punt per entomar el camí cap a casa que és tard i vol ploure.
Els proveïdors són de proximitat. Des de la veïna Torrent de l’Olla arriben les fruites i les verdures; les carns són de Can Tió, el peix fresc de Congelats Ferrer i els Xuixos, una de les postres singulars del MO, de Can Castelló, amb el sabor autèntic de la marca gironina al bell mig de Gràcia.
El restaurant ofereix una variada gamma de vins catalans, de la Ribera del Duero i de gallecs com l’Albariño. També de caves i champagne. La copa de vi a un preu força raonable fa el pes als nocturns que romanen dins l’espai. La cervesa Alhambra s’ha convertit en la seva icona.
Si durant la tardor, l’hivern i la primavera el 70 per cent dels clients són gent del barri o bé d’altres districtes barcelonins, a l’estiu, a partir del maig, els turistes bescanvien la proporció i són els que més es deixen veure. L’atractiu de Gràcia ho condiciona.
Entre els entrants hi destaquen les Patates Braves amb tres salses, la de romesco, la d’allioli i la d’oli de pebre roig.
El Pop a la Gallega és una de les especialitats. El pop es fica amb aigua calenta durant 45 minuts i surt ben tou. Envasat a la nevera torna a fer cap en la comanda des de dues modalitats: la del puré de patates i la que arriba a taula amb els genuïns “cachelos”.
El Garrí s’elabora a la nit amb un mètode de cocció que dura vuit hores. L’endemà els seus ossos ja s’han desprès sense esforç. El plat porta compota de poma quant a la guarnició. A la poma feta al forn se li afegeix un cruixent de patata.
L’Alvocat està farcit d’un rovell d’ou quallat amb una base de tomàquet. El pernil completa el gust salat juntament amb uns encenalls de kikos, fruits secs que col.laboren en satisfer aquesta barreja final de dolç i de salat.
La Suprema de Salmó amb les seves verdures bullides encapçala la carta de plats principals a la que se sumen els tàrtars de tonyina o de salmó i l’steak tàrtar.
Les postres del MO 1968 són força atrevides.
Les Textures de Xocolata s’han realitzat de d’un Coulant de xocolata amb llet, un paper al forn molt fi de xocolata negre i una galeta Oreo que li atorga el cruixent imprescindible del dolç al que no li calia sinó afegir-hi una bola de xocolata blanca.
La Torrada de Santa Teresa s’ha sucat amb llet, el cremat de sucre pel capdamunt li atorga un sabor indescriptible i el gelat de vainilla l’acaba festejant per deixar clar que hi ha un sabor tebi, calentó, i un segon fred.
Els Xuixos de crema vénen de Can Castelló i constitueixen l’aportació gironina a les postres del restaurant. La galeta Maria i la boleta de gelat de vainilla són part del festí.
Tapes mediterrànies per compartir, matèria prima excelsa, servei acurat i ambient únic a la Plaça del Sol gracienca. Aquest és el cocktail que ofereix aquest MO 1968.
Reportatge de Joan Porta García
Publicació i maquetació Mayte Prieto Martín