El xef del Maranpau, Pau Marquès, ens expressa que la cuina ha de ser divertida, aportar tocs d’enginy sobre la base de la tradició i, també, diversificar l’oferta.

Sobre aquestes bases ha configurat uns plats creatius, força generosos, que pretenen fregar l’originalitat amb el sabor intacte en cada mos. No estem davant d’una cuina de fusió perquè no es fusionen els conceptes. Ara bé, al Maranpau es fa possible xalar d’allò més amb l’autenticitat de la tradició culinària catalana, la proposta peruana que hi treu el cap i la tímida aparició de tocs asiàtics, sens dubte, fruit de l’esperit viatger de l’executiu xef.

Al menú s’hi intercanvien aquestes propostes tant en els entrants com en els plats principals. Són opcions que varien segons el pas dels dies, de la temporada.

Hi trobem uns espàrrecs fumats amb escuma de bearnesa, ceba cruixent i terra d’avellanes. En Pau Marquès hi barreja sal i sucre per treure’ls l’aigua, els fon amb romaní i els col.loca a la graella per donar-los-hi un toc de forn. El resultat és un espàrrec saborós que es desfà en boca amb dues escumes de bearnesa per llepar-s’hi els bigotis

Els pèsols amb velouté de vedella, terrina de patata, formatge feta esmicolat i escuma d’espinacs i parmesà són assortits amb una salsa que prové dels ossos de la vedella i un caldo de verdures al que s’incorpora la suavitat d’un vinagre efímer.

Aquí hi apareix l’aposta peruana.: és la causa de patata, amb gamba arrebossada en panca cruixent de moniato, oli de sèsam i maionesa de gambes. Aquest és el clàssic puré de patates andí, amb ají groc i una salseta cremosa que no deixa indiferent.

El bacallà amb salsa de figues, crema d’ametlles i verduretes de temporada saltejades no presenta alteracions. El xef, però, en ocasions, cerca un darrer divertimento i el confita a baixa temperatura.

El pop sorgeix d’un fons marí revestit d’un puré de patates violeta i saltejat de Cerdanyola. La col, l’aguacame, l’allioli de pimentó li atorguen un regust que fa saltar totes les alarmes del plaer en el moment precís de la seva ingestió.

La terrina de vedella amb puré de xirivia porta una salsa demi-glace i coulis de fruits vermells. D’una manera sòbria s’encarrega de tancar aquesta selecció excelsa de propostes amb les que en Pau Marqués ha confós el comensal jugant a cuit i amagar amb uns ingredients del tot inversemblants que es succeeixen als plats, entremaliats entre ells, i cridaners a la vista, al gust, i a l’olfacte del qui té la sort de tastar-los.

El xef no perd l’ocasió de sorprendre’ns a les postres amb un sorbet de llimona, escuma de poma verda i cítrics que gaudeix de la virtut d’abaixar i digerir bé tot el que prèviament s’ha ingerit.

No tot acaba amb el sorbet. Generòs de mena ens obsequia amb una torrada de Santa Teresa confeccionada amb caramel salat i crema de llet especiada.

Són només alguns dels plats d’aquest Maranpau, situat a la Rambla Catalunya 133, a tocar de la Diagonal, que fa les delícies dels passejants, dels treballadors que voregen la zona cercant un àpat i, també, dels matiners que saben que si ofereix un esmorçar de forquilla a un preu competitiu des de quarts de 9 del matí.

Matí, migdia, i nit. El restaurant Maranpau ha vingut per quedar-se i fer xalar els paladars més exigents.

Por revistacatalunyagastronomica@gmail.com

Catalunya Gastronómica es una revista centrada en el mundo de la restauración y de la gastronomía en general. Nos enfocamos también en las bebidas y en los viajes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.