A la Rambla dels Caputxins número 37, a tocar de la plaça del Teatre, hi trobem el restaurant Louro. Cuina gallega tradicional amb tocs de modernitat. S’ubica al principal d’aquest edifici que, també, és la casa del centre cultural gallec a Barcelona i on hi va viure Joan Güell, el pare d’Eusebi Güell. Un passadís que surt del mateix Louro l’uneix amb el Palau Güell. El patriarca anava i venia d’un indret a l’altra. Ara, el restaurant manté la vessant senyorial tant a l’interior com a les escalinates de pujada on una estatueta de l’eminent literat autòcton Castelao ens dóna la benvinguda. Les vidrieres mantenen l’esperit d’aquell tombar de segle XIX amb els seus falsos sostres i un decorat que ens evoca un autèntic palauet de la Barcelona clàssica.

El local disposa de dos amplis menjadors a més de la barra amb tamborets alts on es pot menjar. L’ampli saló del Centre gallec s’obre al públic, amb una capacitat per a 80 comensals, quan hi ha alguna celebració, un dinar d’empresa o algun esdeveniment ciutadà.

El públic és majoritàriament català trencant així els tòpics que afirmen que els barcelonins no baixen al centre de la seva vila. Les nits són adornades pels turistes que es deixen caure per assaborir les delícies gastronòmiques que prepara en Guillermo acompanyat del seu equip.

El restaurant romana obert les nits dels dijous, els divendres, els dissabtes i els diumenges i els migdies dels divendres, els dissabtes i els diumenges.

El marisc provinent de Galícia s’encarrega de subministrar les navalles, les escopinyes, les vieires, les zamburinya, els musclos i les cloïsses. Ho fa en dues tongades setmanals. La carn prové de Galícia i les verdures d’agricultors de l’entorn.

Els vins són naturals de la terra. Els Alvariños, els Verdejos i els Ribeiros comparteixen carta amb el Gesamí català i amb els negres Ribera del Duero, Rioja i Penedès. Una combinació de caldos d’aquí i d’allà, per donar i remenar.

El pop A Feira prové de l’àrea de conservació del peix de la província de La Corunya. Un petit poble, Liur, a prop de Muros, subministra aquest Pop que es cuina a 45 graus abans de deixar-lo reposar. A taula arriba amb les seves patates, l’oli d’oliva extra verge, pebrot dolç, pebrot picant i un punt de sal.

La torra de sardina fumada s’elabora a partir del pa gallec torrat al forn i s’acompanya d’un sofregit de tomàquet i de ceba; la crema de formatge del Cabreiro i un llom de sardina fumada compensen aquest àpat que no té un gust excessiu de formatge, tampoc de tomàquet ni de sardina. Es l’equilibri just i necessari.

Les navalles, les cloïsses i les escopinyes són varietats del marisc excels que ofereix el Louro.

Indistintament confegit al vapor o bé a la planxa és producte fresc que acaba d’arribar de Galícia.

La carn de vaca vella galega s’ha madurat durant 20 ó 30 dies i es fa al punt de cocció que demana el comensal.

El lluç amb cloïsses duu una salsa marinera, molta ceba, un bon vi blanc, julivert, tomàquet i un toc de curri verd per festejar-lo amb l’alegria que es mereix. La salsa i el color verd atorguen un toc picant per llepar-se els dits

El turbot a la menier amb salsa francesa. Un saltejat d’espinaques i de pack-choi, una bleda asiàtica, i una salsa per sobre del peix arrodoneixen un plat tradicional i força elaborat.

El pastís de formatge al forn, més cuinat del que és normal, per donar-li un toc lleuger; la torrada de Santa Teresa amb un pa que ve a ser un brioix, es desfà en boca, caramel·litzada i amb un gelat d’Haba-tonka, entre nata i vainilla; i, finalment, la Larpeira, un tortell de reis anisat amb sucre caramel·litzat, mascarpone i gelat de nata, formen part del rànking de postres del Louro.

Aquest és un restaurant on es gaudeix de l’essència dels fogons gallecs amb la innovació i la modernitat que aporten els seus xefs.

Reportatge de Joan Porta García

Editat i publicat per Mayte Prieto Martín