A l’Avinguda Diagonal 423 hi trobem un dels edificis modernistes emblemàtics de la capital catalana, construït per l’arquitecte Manuel Sayrach, eminent deixeble d’Antoni Gaudí. Hi va viure amb la família a les beceroles del segle XX.

Des de fa 40 anys l’edifici ha entomat en camí de la restauració amb el restaurant La Dama.

L’espai manté tota l’efervescència modernista del seu creador i es divideix en quatre espais.

Un saló oriental amb quadres originals de l’Antic Orient. Una sala modernista que inclou l’exposició d’una galeria d’art i un saló privat amb un quadre on es pot contemplar la façana de l’edifici.

A més, a tocar de l’entrada, hi ha la cockteleria en forma d’una petita barra que dona pas a un balconet que connecta amb el celobert. Reduït espai on poden fumar els comensals.

El mobiliari de fusta, marbre i distints detalls en cadascun dels espais recorda l’època màgica de l’art decò català. Un luxe que entra per la vista garantint als clients una calidesa inigualable.

Allò rústic, barrejat amb allò clàssic i modern alhora.

La Dama manté la cuina oberta non stop. D’una a quatres pels dinars, de 4 a sis se serveixen una selecció de plats pels treballadors de la zona que volen mantenir-se a punt, i, novament com autèntic servei de cuina de les set del vespre fins a les onze de la nit. Divendres i dissabtes un Dj amenitza les vetllades al seu interior.

El mànager del local, Enzo Viviani, és l’ànima de La Dama. Relacions públiques, director i cambrer sense aturador ens fa partícips de la variada clientela. Des de la fidelitat del públic autòcton passant pels clients d’arreu d’Espanya i, també, del públic internacional que, mitjançant les xarxes socials, ha conegut la qualitat d’aquest restaurant.

La cuina de fusió mediterrània, amb fusió de productes autòctons, francesos i italians és excelsa.

La carbonara de calamars parteix d’una recepta italiana on la pasta s’ha substituït per calamars en un maridatge autènticament singular. El guanciale li concedeix un toc salínic i la crosta negre de sèpia serveix com adorn.

El tàrtar de vedella gallega s’ha marinat amb escalunya, cogombret i tàperes. Conté un toc picant amb mostassa i un pa carassao típic de La Sardenya transalpina.

El magret d’ànec a la Wellington s’ha embolcallat amb una pasta de setes i de trufa. Els espinacs i la pasta de full acompanyen la menja.. Se serveix amb un carretó per tal que els clients puguin veure com es fan els seus talls.

L’Spaguetti Lobster també conegut com l’spaguetti de fil de guitarra per la seva forma. Incorpora el llamàntol amb una munió de d’alfàbrega, tomàquet i fines herbes.

El bacallà a la Mediterrànea vé acompanyat d’una crosta de llimona i festucs.

La guarnició la integren olives i tomàquets.

Entre les postres hi destaquem La Némesis de gerds servida amb un biscuit de xocolata i una mousse de xocolata. Diferents textures de gerds li atorguen un contrast de sabors.

La mousse de cafè s’ha servit amb licor de Frangelico i el seu oportú cramwell d’avellana.

El Cremoso di Ricotta confegit amb la riquíssima Ricotta italiana pasteuritzada. Textures de mango i nous.

Els vins de denominació d’orígen del Penedès, del Priorat, de la Ribera del Duero, a més d’un ampli llistat de vins italians i francesos i set seleccions de champagne i cinc de caves.

L’oferta de La Dama és excelsa i àmplia. French Time al bell mig de Barcelona amb un equip acurat dirigit pel napolità Enzo Viviani.

El plaer del bon menjar, dels sabors que es barregen al paladar dins una vetllada particular.

Reportatge de Joan Porta García.

Editat, maquetat i publicat per Mayte Prieto Martín.