Al bell mig de l’Eixample, al carrer Aribau 179, a tocar del carrer Londres i a uns metres de la Diagonal, trobem aquesta autèntica perla de la cuina georgiana, el restaurant Kinza. Un espai que ens transporta aquest país tan desconegut  del què coneixem tan sols petits detalls.

La ruta de la seda fa un parell de milers d’anys va pasar per les actuals terres georgianes deixant el pòsit dels intercanvis comercials i de les espècies que es traslladaven per una infinitat de quilòmetres.

De Geòrgia, precisament, és d’on arriben a Barcelona les espècies que la xef del restaurant, la Nana, fa servir per condimentar els seus plats. També hi fan cap els vins d’aquelles contrades que permeten el tast d’una cultura allunyada en el temps i l’espai.

La nostra xef elabora les seves receptes, doncs, a partir de productes autòctons. Es el cas del formatge que forma part del més granat de la cuina georgiana.

 La carn arriba al Kinza de granges agrícolas de les rodalíes de la ciutat comtal.

Els veïns de l’Eixample, alguns turistes que cerquen fantasies culinàries, i, sobretot, els treballadors de l’àrea ja han pres com a referència aquest espai gastronòmic, que, cada dia, fidelitza nous comensals per les seves flaires, els sabors i les aromes que atrapen.

El Khinkali és un dels plats fonamentals de Geòrgia. Estem davant d’un ravioli gegantí al què se li ha inserit carn mòlta, espècies i caldo. La carn és a gust del consumidor.: salmó, patates i bolets, vedella.

El Khachapuri Adjaruli s’ha confegit amb una masa de blat  i formatge imerule. La masa és molt fresca i el formatge molt fi. Al forn es calenta durant 7 minuts. En acabar apareix un pa amb el formatge, i l’ou que s’hi ha afegit. La forma del producte recorda els límits territorials georgians i l’ou s’acosta al sol que surt per l’horitzó a la capital Tblissi cada despertar.

El Badridjani resulta de la combinació de làmines d’albergínia que s’enrotllen. Fregides en una olla es barregen amb les nous i les espècies que redunden en una menja exquisida al paladar.

L’Elardji és el plat típic de l’Oest del país, de Samagrelo. Farina de blat amb formatge. El formatge s’estira força amb l’objectiu que es pugui tastar en la seva intensitat la textura del producte. Aquesta farina és semblant a la nostra sèmola.

Les Brotxetes tanquen el panorama dels plats principals. N’hi ha de xai, de porc. Ben condimentades clouen l’àpat al Kinza. La importància del seu marinat resulta cabdal en aquest plat.

A més a més disposen de molts plats vegans.

La sorpresa final arriba amb les postres. Dins d’un sobre lacrat es lliura al comensal un conjunt de targetes amb imatges on es pot triar allò que es desitja per posar-hi el final.

Gelats, pastissos i delicades fórmules que ha preparat la Nana es confonen en un devessall de colors que propicien la singularitat d’aquest dinar.

Dinar al restaurant Kinza passa per ser una experiencia singular, exótica i única del que podem tastar en aquesta Barcelona cosmopolita.

Reportatge de Joan Porta García

Periodista.