Al carrer Castillejos 373, a tocar del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, hi trobem aquesta delícia de restaurant capitanejat per la Fidèlia Dávila, una dominicana de Guayabal, al sud d’aquesta república caribenya, molt a prop d’Haití. Els sabors dels fogons del restaurant no són pas dominicans però sí que ho són la calidesa, la humanitat i l’atenció en el tracte de l’equip que envolta aquesta dona que, ben d’hora ben d’hora, cada matí a les 5, ja obre la porta del local per organitzar la diada. Ho fa de dilluns a dissabte en dos torns horaris. D’1 a 3 i de 3 a 5 de la tarda. A les 4 ja es tanca la cuina. Seria bo que els comensals fessin la reserva pertinent o, en tot cas, arribessin amb antelació a cadascun d’aquests torns.: el restaurant està atapeït.

Un passadís llarguíssim, amb taules a dreta i esquerra, i barcelonins que hi fan cap d’arreu per degustar el millor peix, l’excels marisc que, gairebé cada matí, es porta des de el mercat del peix de Mercabarna a les rodalies del Ginés.
Aquest restaurant va obrir fa 71 anys, l’any 1953, en una Barcelona on la gana feia estralls i la fredor als peus formaven part del paisatge desolat de la postguerra. El sogre de la Fidèlia i qui seria el seu marit van ser els pioners. La sogre es va encarregar del mestratge de la nostra heroïna.

La cuina del restaurant és a la vista dels comensals. Es fa difícil no orientar la vista d’on surten aquests plats farcits de marisc i de peix.
Es el cas de la Caldereta de Llamàntol. S’ha confegit amb un sofregit de calamars, amb patates, vi ranci i llaurer. Tret del forn el Llamàntol és coronat al capdamunt del plat.

Els calamars a la romana del Ginés estan en cerca i captura d’autòctons i turistes d’arreu que n’han sentit a parlar. S’han elaborat amb una recepta especial, porten farina i llevat; en cap cas ou. Ja fa set dècades que es paren a taula en aquest restaurant.
La Graellada de Peix està farcida per dos talls de peix diferents, turbot, rap, en funció del dia de mercat; l’escamarlà, les gambes, les cloïsses, els indefugibles calamars a la romana i tot amanit amb la dosis precisa d’all i julivert que s’escampa per sobre.
L’Arròs Caldós s’ha preparat a partir d’un fondo de caldo fet a base de calamars. La picada d’all i julivert és imprescindible pel sabor final. El Llamàntol fa la seva aparició perquè no sigui dit que no hi ret l’homenatge a l’excels flaire i textura d’aquest arròs.
El Salpicó de Llagostí és una de les especialitats de l’ànima del Ginés, la Fidèlia. A partir d’una base d’enciam, tomàquet i ceba s’hi afegeix la gamba bullida per sobre i la vinagreta suau. Un plat fred a to amb la temporada estiuenca amb l’oli d’oliva i la sal indispensables.
La Cueta de Rap a la Donostia s’ha introduït a la planxa on la xef li va donant voltes. Una salsa amb una picada de bitxo i una porció de vinagre i de sal acaben per atorgar-li un toc final gustós.

El Llobarro o bé el Llenguado surten dels fogons oberts pel mig amb la picadeta de rigor per no desentonar amb els seus veïns dels fogons.
Els pastissos artesanals d’una pastisseria de la zona, el valencià, suc de taronja i gelat de vainilla o bé de torró, els gelats i, singularment, el pastís de Santiago tanquen un àpat rodó.
El pastís de Santiago neix des d’una barreja d’ous, sucre, farina d’ametlla. Tot combinat al forn abans que a l’endemà sigui posada la creu i se serveixi a taula.
El Restaurant Ginés parteix de l’esforç de les sis dones que hi treballen diàriament. Cadascuna té la seva funció. La Brady i la Terni ofereixen un servei acuradíssim i amatent als comensals.
Ambient familiar per un restaurant d’una qualitat indiscutible.