Reportatge de Joan Porta García

Periodista

Situat al Carrer València 218, a la cruïlla d’Aribau i d’Enric Granados, el restaurant Al Jaima representa la modernitat de la cuina àrab dins d’un espai de llum, de calidesa i elegància regentat per Miguel Katid, el propietari i el xef que va beure de la cuina de la mare per erigir-se en un autèntic mestre dels fogons.

Aquest libanès de 68 anys va abandonar els seus estudis de medicina per la gastronomia. Ara fa 43 anys, al carrer Santaló, va fundar l’espai culinari Abou Khalil que, al capdavall, ha resultat l’embrió d’aquesta nova emprenedoria.

L’Al Jaima no tanca cap dia de la setmana i roman obert des de les 13 hores fins a les 16 hores i des de les 20 hores fins a la mitjanit.

Disposa de tres recons singulars: la terrassa que dona al mateix carrer València, el saló principal envoltat de fustes llustroses i d’una enorme carpa i d’un saló de te on es pot fer anar la cachimba.

Una bona part dels productes que ofereix provenen del mateix Líban, és el cas del vi i de les espècies, d’altres com la verdura i la fruita les cerca el propi Miguel ben fresques, cada matí de Mercabarna.

El vi libanès, el Vinya Pomal, el Verdejo o bé el Raimat Chardoney blanc figuren les delícies que es poden tastar al local.

Entre els sabors, les textures i la barreja de sensacions que indueix Al Jaima hi trobem la Kawarma. Es una crema de cigrons, humus, carn de xai i pinyons. La carn de xai s’ha fregit amb l’oli d’oliva verge i, més endavant, s’insereix al capdamunt del Humus.

La crema d’Albergínies Betenjan, s’ha tret la càscara i se li ha afegit l’oli de sèsam Tahaina, una mica de llima i sal.

El Muhamara resulta d’una crema de pebrot vermell i d’un suc de granades, pa ratllat, nous i un punt de decoració amb granades per fer més atractiu el producte..

El Falafel o croqueta de cigrons porta el seu julivert, la ceba fresca i el seu pebrotet. Es confegeix una pasta de croqueta amb un motlle especial abans de fregir-ho amb l’oli, assecar-se i esdevenir una autèntica croqueta de verdura.

Els Fulls de Parra van farcits d’arròs, tomàquet i menta. Un raig de llimona i oli d’oliva verge i una textura ben prima per tal d’endrapar suaument delectant tot el seu sabor..

El Tabule resulta ser una exquisida amanida de julivert tallada molt fina amb el seu tomàquet. La menta, la ceba i el raig d’oliva indispensable, amb la sal i la llima, fan un altre entrant deliciós.

L’Ouzi passa per ser una recepta ancestral. El xai a foc lent amb set espècies diferents, cardamom i llorer, tot a foc lent i amb el xai desossat. Les ametlles acompanyen la carn.

El Kafta és carn de vedella picada amb el seu julivert i ceba i amb sal i pebrotet. Ben barrejat com si fora una hamburguesa. L’arròs Basmati s’erigeix en el complement més idoni.

Entre les postres hi trobem  l’Ataief, creps farcits de nous o bé amb Nutella, el Baklawa, farcit de fruits secs i el Knafe, a partir d’una pasta al forn amb una capa de formatge fresc que, en un segon estadi, passa per aigua de rosa i aigua dolça.

Els festucs, al capdamunt, s’afegeixen al festí.

Són algunes de les menges de l’Al Jiama de Abou Khalil, una joia de la cuina àrab, al bell mig de l’Eixample.

Reportatge de Joan Porta García

Periodista