Al carrer Enric Granados 69, entre els de Mallorca i Provença, obre portes aquest local modern i elegant a major glòria de la cuina turca de sempre.

L’Ali encén els seus fogons els dimarts, els dimecres i els dijous des de les 17.30 hores fins a quarts d’1 del capvespre. Els divendres, els dissabtes i els diumenges ho ha sense aturador des de quarts de dues fins passada la mitjanit.

Una bona part de la seva matèria prima prové de Turquia, és el cas del xai, les espècies, el pebrot i el tomàquet. Si bé els comensals turcs que viuen i treballen a la capital catalana han fidelitzat la presència al local, els autòctons hi han descobert una cuina exquisida amb un ventall ampli de sabors i de textures.

Entre les seves propostes gastronòmiques hi destaquen els Mezzes, una safata amb platets saborosos que estan farcits de formatge, d’all, ceba, albergínia, pebrot, una oda als productes naturals, alguns dels quals amb el iogurt com a base.

També el Guyecte Sogan Sarimsak. Estem davant d’un entrant calent fet a la graella amb el seu all i la seva ceba cuinat amb una salsa granadilla i d’espècies.

El Zirh inicia el rumb dels principals. Real Kebab amb un gran ganivet per tallar una carn exquisida. Carn de xai festejada per espècies i pebrots.

El Bey TTi és una barreja d’all i julivert amb la carn picada. Cuinat amb Lavash al que, més endavant, s’hi incorpora una salsa de tomàquet, iogurt i mantega.

El Kuzu Lokum és dolç i suau, entra força bé. Som davant d’un filet de xai, una ració de carn de Bulgur acompanyada de pebrot del Padró, tomàquet.

Entre les postres artesanals del restaurant hi destaca el Kunefe, cabell d’àngel farcit de mozzarella, amb sírop i pistaccios.

El Katmer, un mil fulles cruixent amb la crema de pistaccios i un gelat de vainilla.

El tradicional Backlava imprescindible en qualsevol despensa oriental. Mil fulles farcit de pistaccio.

Els vins turcs com el Vinkara, un blanc força suau, encapçalen una carta on no hi falten les do Ribera del Duero, Rioja o Penedès. Les Llàgrimes de Tardor, l’Allende Tempranillo o bé el 528, un negre turc completen l’estol dins d’altres referències.

L’Ali representa l’oportunitat d’accedir a una cuina deliciosa de textures i sabors a partir d’una matèria prima de qualitat on la naturalitat n’és la seva vàlua.

Reportatge de Joan Porta García