Al carrer Muntaner 189, entre París i Londres, fa només uns mesos ha nascut un restaurant argentí que promet fer les delícies als amants de la seva gastronomia. En Patricio i l’Alejandro han fidelitzat ja una bona clientela a la què ofereix carn importada des d’Argentina per part de proveïdors autòctons. Es un producte de primera qualitat amb la convenient versatilitat que surt dels fogons del restaurant. En aquest espai és on en Facundo, el nostre xef, prepara els plats.

MesaQuince ofereix un mobiliari urbà amb taules i cadires repartides en una llarguíssima filera. Aquí és on, matí i nit, es fan les degustacions que, sobretot, en nits festives, acaben amb trobades d’amics que cerquen la distensió amb una copa a la mà quan el àpat ja ha reculat fins l’estòmac.

Entre l’oferta gastronòmica hi destaca el Milfulles de patates. Les patates apareixen tallades amb mandolina i s’hi afegeix una barreja d’espècies i de llard. Per dalt, el cuiner hi posa una pasta de botifarra, sal i pebre. Amb una porció de llima el sabor àcid ajuda a confeccionar el resultat final.

Els pedrers es fan amb puré de fonoll, oli i llima. Es cuina fumant els pedrers de 5 a 6 hores.

Tots els ingredients es barregen per tal que la base sigui d’una intensitat suficient per estar al gust dels comensals.

L’Entranya amb llard de chimichurri ve adornat amb fulles verdes i amb patates fregides. Surt ardent dels fogons i es diposita sobre una placa. Els 250 grams de l’entranya es presenten a taula dins d’una provoletera escalfada.

La Graellada de verdures és l’opció pels vegetarians del nostre xef. Serveix per fer via pels que no ho són i alleugereix l’àpat intens de les carns argentines. Està confegida a base de moniato, fonoll, espàrrecs, pastanaga i oli amb mel.

L’ull de Bife és tan tendre que es desfà a la boca. Són 300 grams d’aquesta can acompanyats de puré de patates.

La Milanesa amb l’ou escaldat, formatge parmesà i una maionesa casolana amb una mica de kimxi, la salsa xinesa, i un conjunt reeixit d’espècies.

A les postres hi sobresurt el Flam de l’Àvia Cotti, una recepta que constitueix un llegat familiar d’un dels ajudants de la cuina. La nata muntada, el dolç de llet i l’essència de vainilla es combinen per concloure l’àpat.

Els seguidors dels pastissos hi troben una nova modalitat de la Chocotorta argentina tradicional. El licor de cafè, la crema moka i el dolç de llet es barallen per entrar primer que ningú a la gola.

La Torrada de Santa Teresa amb gelat de festuc, salsa de caramel i praliné d’avellana tanca l’apartat de les riquíssimes postres.

Dos vins argentins i una bona part de les referències autòctones festegen aquestes menges en un espai vanguardista i familiar alhora.

L’Alejandro, en Facundo i el Patricio, amb la Marianela, formen un equip entranyable que fan sentir al comensal que està menjant com a casa en un paradís porteny.

Reportatge de Joan Porta García