Ara fa nou anys que va obrir portes al carrer Muntaner número 460 aquest local que ofereix el bo i millor de la cuina catalana. L’amo del restaurant, en Miquel Puchol, -es va fer càrrec d’un establiment que ja estava obert el 1.957 quan els proveïdors d’aquells anys foscos per Barcelona feien les trameses de la llet, la mantega, el formatge i tants d’altres productes als espais de mantequeries o de vaqueries que omplien els racons de la Barcelona dels colmados, dels comerços de proximitat, tan lluny de les franquícies forànees que ens envaeixen darrerament.

En Miquel Puchol, jove i enèrgic, emprenedor i empresari, es va proposar renovar un espai que, inicialment, només preparava esmorzars. Va començar oferint unes humils truites que, amb el pas dels anys i del boca a boca, es convertiríen en el plat icona de les Mantequeries.

Els diferents restaurants d’aquest segell consumeixen 10 tones mensuals de patates per confegir aquestes truites.

Al local de Muntaner 460 hi fa cap gent d’arreu de la ciutat comtal. S’hi senten còmodes amb les taules de marbre, les cadires de fusta i la cuina a la vista que permet observar com s’està coent el seu plat. Són 12 les taules a disposar i el fet de menjar un pèl apretats no representa cap obstacle si l’àpat s’ho val.

Des de Mercabarna hi arriben cada matí una bona part de les viandes sempre en funció de la seva qualitat i del que acaba sent del gust del seu amo.

La Truita de Patates melosa, que es desfà a la boca, és, doncs, la gran atracció. La patata Monalissa, poc feta i amb una excelsa qualitat de sucre, manté el color fosquet que, al capdavall, li proporciona el seu sabor inconfusible.

La Croqueta de pernil ibèric amb ceba caramel·litzada i pollastre rostit neix d’un procés fet a màquina que produeix un miler d’exemplars a repartir entre els locals de les mantequerias.

L’arròs de carn s’ha elaborat combinant la botifarra negra i la botifarra blanca amb el seu sofregit de tomàquet, all i cebeta.

La carxofa amb els encenalls de pernil ibèric al capdamunt i l’albergínia amb la stratiacella són les varietats vegetals. Ambdues ajuden a digerir òptimament els plats més generosos d’aquest restaurant.

Els Macarrons amb el seu xoriço Joselito tallats a quadrats i el sofregit de tomàquet es presenta com una varietat dins de la qual cada cuiner projecta la seva manera de fer.

Les postres són presentades dins d’una safata als comensals. Des del Braç de Gitano de nata tradicional, al Brownie de Nutella més autèntic passant pel Pastís de formatge n’hi ha per remenar i vendre.

La Cookie de Nutella és una competència honesta i suculenta de les anteriors opcions. També ho és el Flam d’ou amb el seu dolç de llet, una picada d’ull a les postres argentines.

Els Ribera del Duero de la mà de la família Rodero i els caves de la família Torelló són els caldos per completar el millor dels maridatges. Són vins i caves exclusius que mai han faltat en aquest local.

En Miquel Puchol continua obrint-se pas amb noves ofertes gastronòmiques que, com les que ja ostenta,en cap cas deixen indiferents als bons gourmets.

Reportatge de Joan Porta García.

Maquetat i publicat per Mayte Prieto Martín