El restaurant Las 4 Encinas està situat al bell mig de l’Eixample, al carrer Casp 28, a tocar de Pau Claris, i a només uns metres de la Plaça Urquinaona.

Per la seva ubicació passa per ser un dels pocs establiments de menjar casolà que romanen en aquesta Barcelona turística que ens ha tocat viure.

Des de fa 37 anys dues generacions familiars obren portes al local des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda de dilluns a dimecres i fins a les 10 del vespre dijous, divendres i dissabtes, per oferir el bo i millor dels guisats i els saltejats que cuina en Matias, un andalús resident a casa nostra de fa molts anys.

En Carlos Matellán s’erigeix com l’ànima del restaurant, infatigable amunt i avall, amb un devessall d’energia que li permet recórrer l’amplíssim espai alhora que zigzagueja entre les taules i les cadires de fusta, tan funcionals, que l’omplen. Com ell mateix expressa aquest és un establiment per asseure’s, menjar i marxar. De fet, set de cada deu clients són fidels al menú diari que va canviant però que manté una mateixa línia, una característica fonamentada en els guisats i els saltejats de sempre. A Las 4 Encinas no hi ha productes congelats, no hi ha cinquena gamma ni res que s’hi assembli.: tot és matèria prima fresca que arriba cada matí des de Mercabarna. Petits productors de quilòmetre zero s’hi afegeixen per entomar uns plats més autèntics.

Aquest menú de 16,90 euros permet consumir un primer plat, un principal i unes postres delicioses acompanyats d’una copa de vi, una canya, aigua. No hi ha carta de vi i es compta amb un vi català, un Rioja i un Crianza entre els negres i un Verdejo, un altre del territori i un de la casa entre els blancs.

Els treballadors de la zona ho coneixen i vénen predisposats a tastar el seu plat favorit, com ara el Melós de Vedella o bé la Fideuà dels dijous.

Als vespres, els darrers dies de la setmana, s’ofereixen tapes fins a les deu del vespre.

Entre els més llaurats s’hi troba aquesta Fideuà dels dijous que es va renovant cada 30 minuts perquè esgota les existències. Sofregit fet als fogons del restaurant, tomàquet natural i feta al moment.

El Melós de Vedella s’ha confegit a baixa temperatura amb una salsa de Porto i cafè i acaba desfent-se en boca.

Els Macarrons a la Bolognesa porten el clàssic tomàquet i el xoriço de torn per atorgar-li el sabor necessari. Són, al capdavall, la pasta sense més retòrica ni romanços.

El Timbal d’albergínies amb carxofes confitades duu un formatge de cabra amb una salsa de Porto al capdamunt.

L’Albergínia gratinada s’ha farcit de carn de vedella amb la seva beixamel i un pas pel forn que fa que arribi a taula ben calentona a punt de caramel.

La Sípia estofada amb un afegitó de ceba i all i amb una salsa on la picada d’avellana fa que sucar pa pugui acaba sent un repetir i no aturar-se.

Les postres casolanes completen l’àpat.

Els Bunyols farcits de crema, les natilles, la Pera al vi regada de xocolata, el Pastís de xocolata o la Macedònia de fruites, amb l’indefugible iogurt, són només algunes de les alternatives.

Las 4 Encinas enarbora el segell del seu amo, en Carlos, i ofereix als comensals un reguitzell de cuina senzilla, ben elaborada, que fa que, en algun moment, pensem que som al menjador de casa.

Guisats i saltejats per somniar.

Reportatge de Joan Porta García

Publicat i maquetat per Mayte Prieto Martín