El restaurant La Palma de Bellafila es condensa en un espai minimalista alhora que evoca la casa senyorial que va ser: amb el seu arc majestuós, un segon pis al què s’accedeix per unes escales ancestrals i tota la fesomia de l’entrada de carros de cavalls d’aquella Barcelona antiga, de la vila vella, on l’art es confonia amb carrerons foscos i atmosferes intimistes.

Això ho suggereix La Palma de Bellafila, al número 5 del carrer Bellafila, a escassos metres de la Plaça Sant Jaume. Tant el carrer Ciutat com el carrer Dagueria hi fan via.

Aquest restaurant fa tot just set mesos que va obrir portes. El matrimoni que formen la Judit Giménez i l’Albert Rial, sota la direcció de l’Alain, el mestre de cerimònies, va decidir apostar per aquesta casa de menjars típics de la gastronomia catalana que duen el segell d’un cuiner veterà que torna d’Osona a la capital per capgirar sabors i textures, en Jordi Parramon.

La Palma de Bellafila s’assimila a un Bistro barcelonès amb la seva estructura clàssica. Les taules són de marbre, les cadires són de fusta i la seva atmosfera més aviat intimista; amb una llum tènue que convida a la calidesa. Alguns tocs moderns enfilen aquest establiment minimalista cap a l’harmonia precisa per reposar al voltant d’un bon àpat.

La seva cuina és cent per cent catalana i, de fet, la major part de la clientela també ho és. Cerca lleugeresa en els seus plats, uns fogons amb salut d’on surten plats gens pesats, que redunden en el benestar del comensal.

Plats del dia, sense menú, amb horari de 13 a 15.30 els migdies i de 19 a quarts de 23 els vespres. Diumenges i dilluns pengen el cartell de tancat.

Dos espais, amunt i a dalt, amb taules petites per compartir o bé amb un menjador més ampli per celebrar. Són les seves opcions en el moment d’ubicar-s’hi.

La carn ve de La Selecta, les pilotilles de Manlleu, el peix de Santa Caterina, les verdures d’agricultors de les rodalies… Productes de proximitat i frescos.

Entre aquests, hi trobem les sardines amb raïm, origen de verema. Es un llom de sardina marinat enrotllat amb el raïm i una vinagreta suau, lleugera i reduïda.

En acabar l’aperitiu, passem a les costelletes de conill saltejades amb all i flamejades amb una mica de rom, poca carn però saborosa. Un sabor intens que no atipa.

Les pilotilles amb cloïsses esdevenen l’autèntic Mar i Muntanya. Són pilotilles brasejades amb el seu suc de peix. Al toc de la graella s’hi afegeixen les cloïsses.

El calamar farcit s’ha omplert de les seves ales, potes i la seva pròpia carn. Amb sofregit de tomàquet, ceba i caldo de pit. Tot mar, tot suc i melositat.

El pollastre amb escamarlans s’ha passat per la graella amb el condiment oportú de peix per tal que es comenci a guisar la carn del pollastre. S’incorporen a la festa els escamarlans i tot emulsiona. El festeig ja és una realitat a la paella.

A les postres hi destaca el Pijama que vol emular el clàssic de tots els temps. Flam d’ou, mousse de pinya, gelat de nata i una cirera confitada, la darrera de les convidades al festí per tancar l’àpat.

El milfulls de crema pastissera ve acompanyat de gelat de canyella i cafè. La crema pastissera duu l’aroma de la vainilla i el sucre.

El Pecat de Xocolata es completa amb tres textures diverses. El pa de pessic de xocolata negre, esponjós, la mousse de xocolata amb llet i una bola de xocolata negre al capdamunt. Són tres les textures i tres les intensitats. Les veles de xocolata hi ofereixen el toc juganer.

La majoria dels vins de La Palma de Bellafila són catalans tot i que també n’hi ha de castellans i gallecs.

La filosofia del restaurant rau en l’evidència que no cal viatjar al passat per acostar-nos a la cuina tradicional catalana d’avui. Això és el que treballa aquest establiment tan nostrat.

Reportatge de Joan Porta García

Publicat i maquetat per Mayte Prieto Martín