Situat al número 181 del carrer València, a tocar d’Aribau, al bell mig de l’Eixample, el restaurant Haddock s’erigeix com una joia de la cuina d’olla, tradicional, catalana, de tota la vida, on fruir d’unes menges delicioses.

El seu xef i amo, en Franck, es va nodrir del bo i millor de l’aprenentatge al costat del recordat Santi Santamaria, i sap que l’èxit d’un bon àpat és el producte que es posa a taula, la seva qualitat, el seu sabor, la textura. Es per això que disposa d’uns proveïdors excel.lents i de tota confiança que l’acompanyen en els vuit anys de viatge del seu Haddock. En Manel, des del seu Blanes natal, li porta el millor peix de la Costa Brava; en Pau Santamaria les verdures més fresques. Envoltar-se d’uns bons creadors de joc, d’aliments en aquest cas, resulta cabdal pel funcionament d’un espai.

El Haddock en té dos d’espais. Una petita terrassa on bé s’ho val fer el vermut abans d’endrapar l’àpat i l’interior del local, un passadís llarg, força íntim, que, com el seu amo, atorga a l’ambient un clima familiar, entranyable. També hi ajuda el servei mesurat i atent de la Paula i la Maria, amatents en tot moment a les peticions dels comensals.

Els barcelonins són, majoritàriament, el públic fidel del Haddock. Un restaurant que ha fidelitzat la clientela a partir de plats tradicionals.

Es el cas de l’Escudella de la que tan satisfet se sent en Frank. Comença a funcionar al novembre quan la col és al seu punt idoni. Se’n varen fer 1.500 escudelles l’hivern passat. L’escudella de carn d’olla d’aquesta casa té els seus secrets especials des del remenar l’olla del seu xef.

També les Tripes. Resulten saboroses i no estan fetes amb el punt de fortor habitual en molts indrets. El xef hi cuina un xoriço gallec adequat per la menja que ja li atorga allò que precisa per fer-se notar.

Dins dels entrants no hi falten els macarrons de la tia Enriqueta. Amb les costelles i la salsitxa de porc i un sofregit de ceba i tomàquet. Un plat senzill de fer que als fogons del Frank es converteix en un príncep que cerca el seu terreny entre les taules del restaurant.

Els Canelons a la barcelonina són força laboriosos. A partir d’un sofregit de carns que s’allarga durant cinc hores s’acaba confegint aquest plat al què s’hi afegeix un punt de tomàquet.

La Truita de cocotxes, el sonso i el xipiron, les mandonguilles amb sèpia, el fricandó amb un sofregit deliciós són algunes de les especialitats d’una carta que es modifica diàriament.

Al xef li agrada sorprendre i hi va introduint novetats segons el pa que s’hi dona.

La pastissera moldava del restaurant, la Maria, elabora unes postres que ajuden a tancar un àpat d’alçada. Hi destaca la seva tarta Sara, però també el pastís de formatge o bé la  mel i mató amb llet de vaca única, excelsa.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.