Reportatge de Joan Porta García

Periodista

Pla de Palau número 2 és la finca on, al seu interior, travessant escassament cent metres, ens trobem amb el restaurant El Passadís del Pep, un negoci de restauració familiar que ha passat dels avis als nets amb els pares fent l’enllaç pertinent entre generacions.

En Joan Manubens, tercera generació, n’és l’amo i l’ànima de l’establiment. Recorda a en Joan, el seu pare, i al Pep, el seu tiet, que ha acabat donant nom al local. Ells anaven a comprar als mercats quan això encara era possible des de l’àmbit privat. En Joan va aprendre a respectar el producte, innovar sense contaminar. Així és com han transcorregut 45 anys d’història d’El Passadís del Pep. El restaurant ha passat per diferents reformes fins acabar convertint-se en el que és ara, una autèntica joia rústica que evoca les masies on fer un tiberi representava enllaçar unes hores de divertiment, companyonia i alegria entre familiars i amics.

La cuina és a la vista com també ho és l’enorme bodega que contempla centenars de referències d’espumosos i de vins d’aquí i d’allà. N’hi ha per a tots els gustos. L’art en majúscules embolcalla les parets del restaurant, amb quadres de Tàpies, Barceló, Guinovart o Perico Castor entre d’altres.

Els proveïdors són d’arreu. Les distintes Llotges duen el peix fresc cada matí i en funció de la temporada s’hi duu el producte d’un o altre venedor. El producte s’escull independentment del seu origen i només en funció de la seva qualitat. Per part dels cuiners esdevé una mínima intervenció, un raig d’oli d’oliva verge o bé una salseta per donar-hi el sabor.

Quant als comensals n’hi ha per donar i remenar. Al migdia, nou de cada deu són catalans i, al capvespre, a l’inrevés, nou de cada deu són estrangers que rodolen pel Born, el Gòtic, la Barceloneta. La cuina és non stop, sense interrupcions, des de dilluns al vespre i fins dissabte a les onze de la nit.

El restaurant disposa de fins a 5 espais per sentir-se còmode i d’un servei acurat, amatent en tot instant al comensal. Dos privats, un per a deu persones i l’altra per a trenta, s’han distribuït pels àpats d’empresa o bé per a les celebracions familiars.

Entres els plats de la carta hi destaquem la Cassola de Marisc que duu gambes, escamarlans i llagostins, bon marisc de la costa mediterrània. Es comença al foc i s’acaba al forn amb un raig d’oli d’oliva verge per amanir aquestes delícies.

L’arròs saltejat amb xipirons de platja saltejats s’escorren una vegada i es recuperen amb oli net. Es torna a ficar el xipiró amb oli bullit blanc. Dos minuts de cocció per tal que el mateix xipiró deixi el color negre, sal i pebre i terrina d’allioli a part per a qui ho desitgi.

El Rossinyol amb la seva salsa de Foie surt saltejat i s’ha elaborat prèviament amb foie-micuit. Un punt d’armagnac acaba de sentenciar el toc de distinció.

El Llobarro és a la planxa o bé amb uns allets fregits per sobre. Unes verdures o bé unes patates fregides fan de guarnició.

L’Espatlleta de Cabrit rostit al forn s’ha rostit amb l’oli d’oliva, sal, pebre i mantega. 45 minuts al forn donen fe del seu estat més adient.

A les postres hi trobem la Crema Catalana tradicional de sempre amb la seva canyella i la pell de llimona indispensable. Les freses són a dins de la crema per arrodonir.

El Pastís de Formatge artesanal amb una mica de Parmesà afegit.

La Torrada de Santa Teresa amb el seu gelat de vainilla resulta una darrera opció.

45 anys d’història d’un establiment únic a la Barcelona antiga, la que recorda uns àpats d’abans i d’ara,  càlids, ideals per florir l’harmonia a l’entorn d’uns fogons excelsos.

Això és El Passadís del Pep.

Reportatge de Joan Porta García

Periodista