Reportatge de Joan Porta García

Periodista

Al carrer Ferran número 21, entre la Plaça Sant Jaume i les Rambles, hi trobem aquest restaurant conduït per la Daniella Díaz i el Ferran Valverde, amos del local i dels seus fogons.

En Ferran ha treballat amb mestres de la gastronomia com el Ferran Adrià, en Carles Abellan o la mateixa Carme Ruscalleda i, des de fa dos anys, ha agafat les regnes d’aquesta proposta dins d’un local clàssic i elegant alhora amb una sala apta per a 28 comensals i que romana oberta a les reunions d’empresa i a les celebracions familiars.

Casa Pince disposa d’una carta Brunch que funciona des de les 8 del matí fins a quarts de 12 del migdia. A quarts d’1 s’obren els dinars fins a les 23 hores. Sense aturador autòctons i turistes es barregen a l’establir per assaborir als plats que preparen aquests xefs.

Una matèria prima excelsa que prové d’Hipomar pel que fa al peix, de Queraltó pel que fa a les verdures o bé de Vinyals quant a les carns. Ara fa un any Casa Pince va rebre el Premi Integració en el barri al sector de la restauració per part del consistori barceloní.

Entre l’oferta hi destaquen les Milfulles de Patata Brava, finetes i confegides capa a capa, configuren una innovació extraordinària a l’àmbit de les Patates Braves. Allioli rostit barrejat amb una salsa de soja i un puntet de siricha.

El Tàrtar de Salmó s’ha curat a cuina amb dos tipus de remolatxa. Duu un toc de sal i un altra de sucre. La remolatxa groga i la vermella s’acompanyen d’una base de guacamole servit amb una pols d’oliva negre i amb una maionesa cítrica.

El Caneló Rostit amb la Beixamel Trufada esdevé d’un pollastre rostit al forn durant dues hores a 165 graus. Una pasta tradicional italiana i la beixamel de sempre abans de ser gratinat i servit a taula.

El Cevitxe de Corbina s’ha fet amb una llet de tigre casolana i una base de filantre, de gengibre, la ceba morada, el rocoto, un picant típic peruà, i un caldo de la pròpia corbina. Una vegada triturat i colat s’introdueixen les cues de la corbina festejades per una ceba morada ben fina, boniato i chulpi, el blat peruà. El plàtan macho tanca l’àpat.

La Paella Marinera amb la marca de sèpia tradicional i el seu sofregit posat durant dues ó tres a escalfar amb un caldo que es va enfosquint. Hi ha dos afegits a la precocció, una salsa americana a base de caps de llamàntol i de caps de gamba vermella. Al caldo s’hi ha sumat els caps de corbina i de llamàntol, el peix de roca, la galera.

Un Rioja Crianza Mal Pastor, un Magnètic Tinto, un Cap de Creus Blanc i un Paco Ilona també blanc són algunes de les referències habituals d’aquest restaurant. El Cava Joan Sardà no hi pot faltar.

Tampoc les postres artesanals. La Crema Catalana cremada amb soplet, el cheescake a l’estil Carles Abellan amb una cocció de 50 minuts a 130 graus i 20 minuts a 200 graus amb l’objectiu que el pastís quedi torrat per sobre i ben cremós per dins.

El Lemon-Pie tanca la festa amb la crema de llimona, el suc de llima, l’ou pasteuritzat tot muntat al bany Maria.

La Daniella i el Ferran són els xefs d’aquest restaurant al bell mig de la capital catalana. Els seus sabors i textures no deixen indiferents als comensals.

Reportatge de Joan Porta García

Periodista.