Per damunt de la Diagonal, al número 192 de Pau Claris, hi trobem aquest gastro-restaurant d’estil parisenc, elegant, amb marbre i fusta autèntiques, que assoleix convertir-se en un espai vanguardista, força modern; als seus inicis  els reis de la casa eren els vermuts però l’evolució cap a un restaurant de cuina tradicional ja fa anys que ha reconvertit aquest establiment gastronòmic.

Les botelles a les vastes vidrieres, la terrassa al xamfrà de Claris amb la Diagonal, les taules baixes i altes que s’hi alternen i un darrer racó per a sis ó set comensals des d’on es veu la cuina i la preparació dels productes són els reductes del Bar Mut.

La clientela fidel de l’Eixample, els turistes i comensals que n’han sentit parlar d’arreu conformen el gruix heterogeni que hi passa diàriament. De dilluns a diumenge el local és obert. La cuina no s’atura però a mitja tarda s’hi pot tastar un pernil ibèric exquisit o bé croquetesper acompanyar un vinet. Al vespre hi ha dos torns, el primer comença de quarts de 20 a tres quarts i  el segon de quarts de 22 a 22.

El peix del Bar Mut prové de Frederic peixos, al carrer Enric Granados, o bé de peixos Puignau. Estem davant de peix salvatge i fresc que en un 90 per cent arriba de l’Atlàntic.

Les referències catalanes quant als vins s’han acompanyat d’altres franceses i italianes per acontentar el públic internacional.

Xavier Gómez, xef,  ens detalla que l’arròs de Llotja esdevé un dels plats més singulars. Hi duu la base de l’arròs i és el mateix comensal qui tria si vol muscles, escorpora, escamarlans o gambes. Amb el sofregit empordanès, la ceba cuinada durant hores i la sèpia de rigor amb la seva melsa, no s’està d’afegir la xamorreta valenciana i la pasta de nyora.

Abans d’aquest principal, els finger- foods serveixen per poder obrir l’estómac. Hi ha el fetge de bacallà amb anxoves, el bunyol farcit amb la seva botifarra de perol o bé el sanvidx vegetal amb brandada de col.

El Suquet de Roger parteix d’un caldo concentrat, amb tomàquet confitat durant sis hores i nyoquis. No ha de tenir una cocció excessivament llarga i la víscera de les cigales acaba per atorgar un sabor especial a l’àpat. Les cocotxes de lluç amb tòfona, carxofa, trompetes i escopinyes i al pil-pil són una alternativa.

Els fideus a la cassola duen triple porc, botifarra del perol, marca de Costella de porc i bolets. S’ha acabat amb un fons de porc.

Les postres són artesanals. La torrada de Santa Teresa parteix d’una infusió galetes amb distintes espècies. Es prepara al moment amb un pa de brioix i s’ha marcat amb la mantega abans d’acompanyar-se pel gelat d’avellana.

El pastís de formatge és clàssic. El Bryllat-Savarí, un formatge francès fort de sabor, li atorga un toc diferent.

El tatin de pera duu una escuma de caramel amb la pera caramel·litzada i el milfulls.

El Bar Mut esdevé un restaurant clàssic que s’ha reconvertit a la més nostrada cuina catalana amb la vasta carta de peix i marisc que ofereix.

Reportatge de Joan Porta García,

Publicat i maquetat per Mayte Prieto Martín.