Reportatge de Joan Porta García, periodista.

Situat al carrer Tamarit 104, en un xamfrà que fa cantonada amb Calàbria, hi trobem aquest restaurant italià autèntic amb la millor pasta del país transalpí que, diàriament, lliuren els proveïdors del país veí elaborada a la ciutat comtal.

En Gabrielle és el xef i un dels propietaris del local. Ens expressa que estem davant d’un local d’ambient familiar, desenfadat, on hi acudeixen els barcelonins que viuen a la zona, a la vora del mercat de Sant Antoni, i un públic força fidel que segueix Algrano des del seu naixement ara fa dos anys i mig. En Bruno és qui s’encarrega d’estar amatent a les comandes dels comensals, sempre servicial i atent.

Els productes són de pasta seca de qualitat. La trufa fresca resulta un dels ingredients per excel.lència sobre la base d’una bona part de les seves propostes culinàries. Entre els plats més destacats que ens desgrana en Gabrielle hi ha els Raviolis ossobuco. S’han elaborat a partir d’un guisat amb una salsa de la que n’és partícip la pell de la llimona i la de la taronja concedint al plat un inigualable sabor cítric tal i com es cuina a la italiana. Aquests Raviolis s’han fet amb pasta a l’ou cassolà farcit d’ossobuco amb la mateixa salsa de la carn i safrà.

El Tartar de vedella Fassona del Piemont amb una lleugera salsa de trufa i pa Carasau. Amanit amb vinagre de poma s’erigeix com un dels entrants més tradicionals d’aquests cuiners. El Pappardelle cinghiale s’elabora des de la pasta a l’ou casolana amb un guisat de senglar al vi negre i amb formatge Pecorino. Es un guisat que està cinc hores als fogons, la carn esdevé esmicolada i se li afegeix el formatge ratllat per completar un tast “leccabaffi”, per llepar-se els dits.

El Tagliolini pesce entronca amb la base de peix que ofereix Algrano. La pasta s’ha confeccionat a l’ou i julivert amb llagostins, calamars i tomàquets xerry. Una vegada ha reposat se serveix a taula.

El Linguine tonno amb tonyina vermella del Mediterrani duu una mantega fumada i bottarga. La tonyina crua s’escampa per sobre de la pasta confegint un maridatge d’excepció.

Els vins que acompanyen aquestes delicades menges són autòctons i, també, que no sigui dit, italians. Al moment dels digestius hi destaca el Moscatto Duchessa Lia, Balbi Soprani, un vi dolç per tancar l’àpat de la manera més agradable.

Abans, però, no hem deixat de tastar algunes de les postres. Es el cas de la Tartaleta de xocolata calenta amb gelat de vainilla i ametlla caramel·litzada. També el formatge Pecorino amb la mel de trufa escampada al capdamunt o bé el tradicional Cannolo Sicilià amb crema de ricotta taronja i festucs.

La cuina d’Algrano és a la vista dels comensals. Els qui s’apropen veuen la bona feina que fan els cuiners amb els estris a la mà. Tot un espectacle culinari dins aquest petit somni que constitueix l’Algrano Bistro, l’italià que ha vingut per romandre i conèixer alguns dels secrets de la pasta.

Algrano

Por Elena

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.